El millor fotògraf de l'univers

En aquesta entrada, canviarem de tema, ens endinsarem en l'astronomia. Exactament, us volia parlar dels millor fotògraf de l'univers, el satèlit Hubble, aprofitant el seu 25è aniversari. Un satèlit que ha captat les millors imatges mai vistes de l'univers. 

 El telescopi espacial Hubble va ser desplegat des del transbordador espacial Discovery durant la missió STS-31 el 25 d'abril de 1990. Des de llavors, hi ha hagut 5 missions de manteniment que van continuar per actualitzar els instruments científics del telescopi i sistemes operatius.

• Organització NASA / ESA
• NASA -> Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai.
• ESA -> Agència espacial europea. 

• Altitud orbital 600 km.
• Període orbital 97 min.
• Data de llançament 24 abril 1990. 
• El nom de Hubble, ve d'un dels millors astrònoms del S. XX. Aquest, entre els anys 1923 i 1924, va observar la galàxia d'Andromeda amb el telescopi més gran que existia en aquell moment: el Hooker de Mount Wilson.
• Data de desactivació Al voltant del 2010-2015. Aquest any s'ha de desactivar, però encara ens està donant imatges impactants de l'univers. 
• Massa 11 000 kg
• Pàgina web on podeu trobar totes les missions que ha fet des que va ser desplegat al 1990: h ttp://asd.gsfc.nasa.gov/archive/hubble/news/archive.html.

ALGUNES DE LES MILLORS FOTOGRAFÍES FETES PEL HUBBLE. 

Pilars de gas de la Nebulosa de l'Àguila. 

• Els pilars són d'hidrogen i de pols que sorgeixen de la Nebulosa de l'Àguila. Estan darrere del naixement de noves estrelles. 
• El pilar més gran  té uns quatre anys llum de longitud.

Eco de llum

•  La supergegant vermella V838 Monocerotis es va posar a brillar de sobte durant diverses setmanes a principis de 2002.
• Va mostrar que estava immersa en una estructura de núvols abans mai vista.
•  L'esclat de llum que reflecteixen els núvols, (ressó de llum) va ser captat pel Telescopi espacial Hubble.

Aurora a Saturn

• Corrents de Partícules Carregades emeses pel sol xoquen amb el camp magnètic de Saturn, Creant Una aurora al pol sud del planeta. 
• . Els Científics van combinar Imatges ultraviolats de les aurores, Preses pel Hubble 

La Galàxia del Barret

• Aquesta galaxia va ser descoberta per Pierre Méchain 1 els finals del segle XVIII.
• És una de les imatges més nítides i espectaculars captades pel Telescopi Espacial Hubble

La imatge més antiga de l'univers.

• El hubble va captar aquesta imatge a 13.000 milions d'anys llum d'aquí.
• Això vol dir que estem veient com era fa 13.000 milions d'anys.
• Es calcula que el nostre univers té 13.700 milions d'anys.
• La imatge es coneix com Camp Ultra Profund del Hubble.

El naixement de les estrelles.

• Aquest cúmul estelar és diu: NGC 602,
• Segons la informació que he extret de la pàgina de la NASA: Milions d'estrelles emeten radiació en forma d'ones Que erosionen el material de les que envolta, creant formacions visualment interessants.
• El tamany del tot el que podem veure a la foto, és de 200 d'anys llum.

I ara ja heu pogut comprovar que realment és el millor fotògraf de l'univers. Perquè gràcies a ell, coneixem llocs tan impresionants com els que us acabo de mostrar.

"Las chicas de Alambre"

M'impacta, com els prejudicis, i estereotips de la societat, de forma indirecta o directa, poden arribar fins aquest extrem. L'extrem del que estic parlant, és que algú no s'estimi tal i com és. Les persones intenten arribar a la "perfecció" creada per la societat, quan tots som perfectes amb totes les nostres virtuds i defectes. Per això, en aquesta entrada, us vull parlar d'un transtorn alimentari que malauradament afecta a moltes persones: l'anorèxia.

El significat d'aquesta paraula el trobem dins d'ella. En grec el prefixe an-/a- vol dir negació i -orèxis vol dir gana o desig. Llavors, podem dir que l'anorèxia és una símptoma que fa referència a la falta d'apetit que ve donada per diferents causes.

• Així que, l'anorèxia és el conjunt de trastorns greus de la conducta alimentària que comprèn períodes de privació del consum d'aliments

Com he dit a la introducció una de les causes d'aquest transtorn, són els cànons de bellesa imposats per la societat i les modes, que intenten fer veure que la felicitat d'algú està en la forma del seu cos. Però també hi ha altres causes com per exemple: alteracions anatòmiques i metabòliques, alteracions psiquiàtriques com depressió major o trastorn obsessiu - compulsiu, presència d'alcoholisme en familiars propers o obsessió amb alguna dieta restrictiva.

Existeixen diferents tipus d'anorexia, però independentment de quina patexi l'afectat, aquest presenta depressió i ansietat. Aquests dos factors continuaran, o inclús es desenvoluparan a mesura que el transtorn ho faci. Algunes vegades, romandran en la persona, després d'haver superat l'anorèxia.

• Anorèxia nerviosa restrictiva: L'individu aconsegueix un pes baix, gràcies a dietes molt restrictives o simplement menjant molt poc, i practiacant molt exercici. Tot això els provoca una gran ansietat, encara que no recorren a menjar molt després de tot.
• Anorèxia nerviosa purgativa / compulsiva: Són aquelles persones que menjen molt degut a per exemple un atac d'ansietat, però després recorren a purgues. És a dir, vòmits provocats, laxants, diürètics ... En aquest cas, sucumbeixen al consum de substàncies adictives com l'alcohol o el tabac.

SI parlem d'edat i sexe, el 95% dels casos són dones,  mentres que el 5% són homes. Aquest transtorn es comença a veure dels 13 als 18 anys, però pot continuar aproximadament fins els 40 anys.

Existeixen una sèrie de simptomes que ens poden fer sospitar que algú comença a patir anorèxia. 

• Comença a preocupar-se pel pes de forma obsessiva.
• Canvia el seu horari i costums.
• Comença a baixar de pes sese cap causa aparent.
• En el cas de les dones: pèrdues successives de la menstruació. 

Com es pot prevenir l'anorèxia? 

El millor per prevenir transtorns alimentaris és seguir un model de vida sa, en el que hi incloem una alimentació sana, i una rutina activa on hi tingui cabuda l'esport.

Però també s'han de seguir una sèrie de passos perquè això es pugui dur a terme. Com: ensenyar als nens des  petits, tant a casa com a l'escola , la importància d'uns correctes hàbits alimentaris, els menús han de ser variats i incloure tots els tipus d'aliments necessaris per a una correcta nutrició, no donar aliments de dieta a algú sense el consentiment d'un metge... I el més important, ensenyar als nens i adolescents a estimar-se a ells mateixos, a veure les seves virtuds i que aprenguin a no creure en els prejudicis.

Per últim dir, que si algú necessita perdre pes per raons médiques, que ho faci amb l'ajuda de professionals, perquè sinó es podrien desencadenar transtorns com el que us he parlat en aquesta entrada: l'anorèxia.

* "Las Chicas de Alambre" el títol que he escollit per aquesta entrada, és un llibre de Jordi Sierra i Fabra. Ens explica com unes dones que estaven al "cim", per culpa dels estereotips de la societat, cauen en anorèxia, i en diferents adiccions.

El cel, el seu sostre

Ahir, dissabte dia 25 d'Abril del 2015, serà un dia recordat en la història del Nepal. Un terrible terratrèmol (moviment de terra) va sacsejar el Nepal, i Països annexats.  Per explicar-vos les característiques d'aquest sisme, posaré l'explicació al costat de cada terme.

La magnitud del terratrèmol, registrada a les 06:09, va ser de 7.9 a l'escala Ritcher (escala que valora l'energia alliberada per terratrèmol a partir de l'amplitud de les ones). Aquesta taula ens mostra, que ha estat d'una magnitud molt forta. 

El quadre verd, representa la magnitud del terratrèmol del 25/04/2015

  

               Aquest mapa ens mostra que la zona afectada, es troba 
              molt aprop d'una falla, cosa que fa que augmenti el risc.

L'epicentre (punt de la superfície terrestre més propera al hipocentre) ha estat a 81 quilòmetres de la capital, Katmandú i l'hipocentre ha estat a uns 15 quilòmetres de profunditat (focus del terratrèmol, d'on surten ones P i S).

El terratrèmol va durar entre 20 i 30 segons, però ràpidament es va veure la gran catàstrofe que havia produït, derrocant tant patrimonis històrics del país, com la Plaça Basant apur Durbarde com milers d'habitatges dels ciutadans. Fent que en aquests moments, es trobin més segurs dormint a l'intemperie que a qualsevol edifici o casa.

S'ha endut moltíssimes coses materials, però res compat amb les 1900 persones que han mort degut a aquest primer moviment de terra registrat. Es diu, que ha estat l'hecatombe més gran per la que ha hagut de passar aquest país des 1934.

  Aquí us deixo un vídeo, on explica molt bé, què ha passat.

L'informe de l'USGS confirma, a més, la proximitat de l'epicentre amb diverses ciutats nepaleses com Lamjung (a 29 quilòmetres), Pokhara (a 68 quilòmetres) o Katmandú (a 81 quilòmetres).

Degut a la forta magnitud del moviment de terra, ha afectat també a zones de la Índia a ciutats com Nova Delhi, i fins i tot a la frontera amb Pakistán com a Peshawar.

     

18 muntanyencs han mort al camp base del peu de l’Everest a per culpa de l’allau que ha provocat el terratrèmol al mont Pumori. Aquesta allau ha enterrat part del campament base. (Everest).

Un miler d’escaladors, (gairebé la meitat estrangers), eren al campament base o pujant els Himalaies quan s’ha produït el terratrèmol

ÚLTIMA HORA: Avui, dia 26/04/2015, hi ha hagut un altre terratremol, aquest ha estat d'una magnitud una mica inferior. Exactament de 6,2 a l'escala Ritcher. Aquest moviment de terra ha estat un dels 40 que s'han produït fins al moment (no eren de tana magnitud). FIns ara, hi han 4138 morts, i més de 6000 ferits.

 Com podem veure, el món s'està mobilitzant davant d'aquesta gran catàstrofe.

A mi també em fa por l'oblit

Hi ha moments, en el que intento empatitzar amb la gent del meu voltant. Veure com algú pot oblidar tot aquells moments viscuts, aquelles persones qui ha estimat...  és el que m'ha portat a escriure aquesta entrada sobre l'alzheimer. 

Com es pot veure en aquest gràfic de sectors, 
un 60% de l'origen de les demències ve donada 
per l'alzheimer.

L'alzheimer és una patologia neurodegenerativa, progressiva i irreversible la qual afecta de forma difusa a les neurones de l'escorça celebral. 25 milions de persones la pateixen en tot el món.  Es diu, que l'alzheimer és la forma de demància més comuna. Quan es parla de demència, és el terme general per descriure la pèrdua de memòria i altres habilitats intel·lectuals, que és tan severa que afecta a la vida quotidiana de l'afectat.
Aquesta malaltia va ser descrita per Alois Alzheimer.

CAUSES 

Les dues causes principals són l'edat i l'herència familiar.

• L'edat és una de les causes més evidents. Quan una persona té sobre 65 anys les possibilitats són d'un 10% aproximadament. Però una vegada són majors de 85 anys, les possibilitats augmenten en un 50%.
• Si parlem d'herència es dona quan els pares o els àvis de l'individu, han patit aquesta demència. Encara que és hereditaria en l'1% dels casos.

 El genotip de l'apolipoproteïna E (ApoE) és el més conegut i estudiat de tots, i es troba en dos estats:

• Un sembla protegir una persona de la malaltia d'Alzheimer.
• L'altre sembla que augmenta les probabilitats del desenvolupament de la malaltia

Alguns estudis bastant recents han relacionat aquesta demència amb desordres metabòlics, com la resistència a la insulina.

Punt de vista bioquímic: l'Alzheimer s'associa a la disminució de nivells cerebral d'aceticolina (és una substància química que hi ha al cervell i que treballa enviant senyals d'una neurona a una altra).

SÍMPTOMES

La llista que hi ha a continuació, són una sèrie de símptomes causats per l'alzheimer. Aquests, es poden detectar facilment. Encara que també es poden assemblar als signes naturals de l'envelliment. 

• Pèrdua progressiva de la memòria.
• Confussió i desorientació del temps i espai.
• Mostrar agitació i nerviosisme
• Argumentar que allà on son no és casa seva (encara que si ho sigui).
• Perdre's, inclús pel pròpi veïnat. 
• No poder reconèixer a familiars propers. 
• Sospitar de tothom.
• Mostrar-se cansat, trist i deprimit.

HI HA CURA PER L'ALZHEIMER?

Fins al moment la medicina no ha trobat cura, perquè poden passar fins a 20 anys dels primers símptomes, moment en que ja s'han destruït més d'un terç de les cèl·lules celebrals d'una persona.
Però si que existeixen métodes, per que la persona afectada recordi alguna cosa del seu passat. Com la que us mostro en aquest vídeo. Com algú pot recordar, gràcies a la música. 

Per últim us deixo una imatge, en la que podreu veure un estudi que està realitzant la Clínica Oftalmològica de la Universitat de Jena. Relacionant els canvis en la retina de l'ull, amb aquesta demència, l'Alzheimer. 

No apte per persones amb vertigen

Ahir, vam anar de ruta al Congost del Mont-Rebei. Un lloc genial, no apte per persones amb vertigen. Hi ha varies formes de fer la ruta com amb kayak, o bici, però jo la vaig fer caminant. La caminada comença a la Massieta, fins al Congost del Seguer, passant pel Congost del Mont-rebei.

Una mica d'informació:

El Congost del Mont-rebei, és un espai natural, que trobem entre el Pallars Jussà i La Noguera. Té una extenció d'unes 600 hectàrees. Aquest congost, és creat pel riu Noguera Ribagorçana en travessar el Montsenc. És l'únic congost de tota Catalunya que no està travessat per una carretera. És la separació entre el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall. Però el més important, és que diuen, que és la frontera natural entre Catalunya i l'Aragó.

Les seves parets poden arribar als 500 metres de caiguda vertical, cosa que em va impactar molt. Alhora, aquest congost, té una amplada mínima de 20 metres de paret a paret. Aquesta fotografia, mostra la part més estreta. 

El 14 d'abril del 2005, el congost de Mont-rebei ha estat declarat Refugi de Fauna Salvatge.

ANEM DE RUTA: 

Com us he dit anteriorment, aquest és la frontera natural entre Aragó i Catalunya, aixi que ens hem dirigit cap a la localitat d'Osca, Montañana  (120 km). Allà, seguint les indicacions, hem arribat fins al Refugi. 

Durada: 4 hores aproximadament     Distància: 8 km    Dificultat: Normal

• A la Masieta, la zona d'aparcament ha començat la nostra ruta. Aquí hem trobat que hi havia dos camins, el de les Tarteres i el del Pantà (aquest últim s'inunda quan el pantà està ple). Nosaltres hem agafat el camí de les Tarteres.
• Després d'un parell de km, hem arribat al barranc de Sant Jaume, on ha començat la "dificultat". Per creuar i seguir amb la ruta, has de travessar un pont penjant, que es troba a 40 metres sobre el riu. 
• A partir d'aquí hem continuat per la ruta General, com a desconeguts d'aquella zona. Després d'1h 45 aproximadament de caminar, i alguns moments de vertigen. 
• En desviar-nos de la ruta General, a aproximadament 500 m, trobem el Congost del Seguer. I amb ell, el segon pont penjant de la nostra excurció.
• En aquest moment, agafeu forces, perquè venen els 300 pitjors metres. Amb aproximadament un 10% de desnivell.
• Una vegada a dalt, gaudiu de les vistes de les vistes que crea el riu Noguera Ribagorçana en creuar pel Montsenc.
• Si sou atrevits, enlloc de baixar pel mateix lloc, podeu baixar per una escala, que baixa per la caiguda del congost

Marca que trobem per les Rutes Generals.

Pont a 40 metres del riu, al barranc de Sant Jaume

Vistes del pantà (que cobreix el camí)

Zona més estreta del congost de
Montrebei (20 metres).

També hi ha la possibilitat de fer la ruta
amb barca o kayak.

Pont penjant del Congost del Seguer.

Escala per la paret vertical del Congost.
(Fi de la ruta)